Passejant

Març de 2008

1. Els catalegs de camins.
El present document pretén esser un petit esboç sobre la situació en que es troben els
coneguts catàlegs de camins que realitza el Consell de Mallorca per als municipis que
ho sol∙liciten. Com a text introductori exposarem un resum genèric basat en les
observacions fetes sobre 10 municipis de la Serra de Tramuntana de Mallorca.
L’any 1997 el Consell de Mallorca va posar en marxa un programa de catalogació dels
camins de Mallorca. Per a tots aquells municipis  que ho demanessin el Consell
mobilitzaria mitjans tècnics i humans. Així els ajuntaments podrien aprofitar aquesta
informació per decidir com gestionar aquesta part del patrimoni municipal.
Els objectius d’aquesta tasca són aclarir la titularitat pública o privada, així com
conèixer les distintes característiques tècniques dels camins.
Com a metodologia bàsica es cerca qualsevol tipus de bibliografia els camins dels
municipis, es fan entrevistes a persones majors i es recorren in situ per dibuixar els
resultats damunt el mapa topogràfic i fer­ne fitxes. A més de tot això es proposen
recomanacions als ajuntaments per a la gestió dels camins.
En l’actualitat 41 dels 53 municipis de l’illa demanat han sol∙licitat al Consell la
realització del catàleg de camins i d’aquests n’hi ha 26 de realitzats.
Però, que succeeix amb els catàlegs, un cop realitzats i entregats als ajuntaments? Quin
ús en fan?  En quin estadi d’adopció es troben?  Són accessibles des de internet?  En
definitiva, quin és l’estat de la qüestió?

2. Recerca electrònica
Per esbrinar­ho s’ha fet una primera recerca amb els mitjans que es troben disponibles
simplement amb una connexió a la xarxa internet. En un primer cop d’ull hom s’adona
que la tasca és més complexa degut a diferents factors. Un d’ells són els diferents
estadis d’adopció del catàleg de camins per part dels municipis. Un altre i important
factor és la dificultat inicial de trobar la informació adecuada en els lloc adequat. En
resum, la informació a cercar pot abastar intèrvals de temps que van d’un grapat de
minuts ­com és el cas d’Andratx­ a un cert nombre d’hores.
Com diem, s’empra com a metodologia la recerca per la xarxa de diversos tipus de
documents que ens puguin aclarir la qüestió que plantejam. Estam parlant de consultes
al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), a l’arxiu d’urbanisme del Consell de
Mallorca, a les planes web dels diferents ajuntaments i, finalment consultes per paraules
clau al cercador Google. El resultat tant en la informació obtinguda com en el fet mateix
de poder trobar aquesta informació ha estat molt divers. Per aquest motiu pot variar
molt el temps emprat per a cercar la informació.
S’ha decidit començar pels municipis de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Des del
municipi d’Andratx, recorrem la Serra damunt el mapa en direcció nord­est, cap al
terme de Pollença. Òbviament, hem deixat de banda els municipis que no han sol∙licitat
el catàleg. Així s’han pogut revisar els municipis d’Andratx, Estellencs, Banyalbufar,
Esporles, Puigpunyent, Valldemossa, Deià, Sóller, Bunyola i Fornalutx. En total deu
municipis.
S’ha comprovat que, efectivament hi ha diversitat d’estadis segons cada municipi. Per
exemple, Andratx ha aprovat el catàleg de camins i, a més, es pot consultar des de la
plana web de l’ajuntament (http://www.andratx.net/). Un altre exemple és el terme de
Banyalbufar, del qual hem consultat les seves normes subsidiàries aprovades el 18 de
juliol de 1986. Aquestes, com es veu són molt antigues, pero el catàleg ha estat entregat
i es va fer una aprovació inicial a finals de novembre de 2007 (BOIB num. 184
11/12/2007). La darrera informació trobada sobre el tema és l’ampliació de termini
d’exposició pública del catàleg de camins al BOIB num. 19 del 9 de febrer de 2008. Un
darrer exemple és Valldemossa que ha demanat el catàleg, però encara no està fet. Així i
tot, a les normes subsidiàries de 1995 (dos anys abans de començar el Consell la tasca
de catalogació), hi ha definicions sobre els camins del municipi i a més surten als
plànols.

3. Estat de la qüestió i possibilitat de futur.
Queda patent, doncs, aquesta diversitat de situacions en quant al catàleg de camins
només mirant uns pocs municipis, malgrat que els criteris de l’equip que els fa siguin els
mateixos. Això ens ho ha confirmat Antoni Reynés Trias tècnic de FODESMA, que ens
confirmava que, un cop lliurat el catàleg als ajuntaments, no és necessari que donin
compte de l’us que n’han de fer.
En principi, doncs, cada municipi pot seguir un criteri diferent als altres. Per exemple,
les normes subsidiàries del terme d’Esporles, a l’article 89, parlen del dret de pas a
qualsevol dels camins ­públics o privats­ en sòl rústic que estiguin cartografiats dins
aquestes normes. Els camins cartografiats són, en principi, els que va catalogar el
Consell de Mallorca el 1998.
Volem remarcar les dificultats d’accessibilitat i visibilitat de la informació sobre els
camins de cada municipi. Hi ha mapes amb el catàleg com els d’Andratx o Esporles on
que es poden consultar amb certa facilitat, però a altres municipis es fa dicícil emprar la
informació dels mapes disponibles, habitualment de les normes subsidiàries que, com
estam dient, no tenen perquè coincidir amb la proposta del Consell de Mallorca.
Així, hi ha una quantitat de possibles tasques per a fer­les de cara al futur. Es pot
començar per acabar la feina començada en aquestes pàgines, és a dir completar l’estat
de la qüestió per a cada municipi de l’illa. Deprés es pot seguir fent un estudi crític sobre
la informació final disponible: quins criteris ha seguit cada municipi per emprar els
camins del catàleg; on es troba la informació; en quin format; la seva accessibilitat;
comparar l’aprovació final que fa cada municipi amb el catàleg fet inicialment pel
Consell de Mallorca, etc. Es poden comparar els diferents catàlegs de cada municipi i
veure quin grau d’unificació de criteris hi ha per si es pot fer una cartografia conjunta de
tots ells. Per a tots els municipis pendents d’aprovació definitiva del catàleg se’n podria
fer un seguiment del procés.
Per acabar recordarem que els catàlegs de camins serviran als municipis per poder dur a
terme les normes d’ordenació del Pla Territorial de Mallorca (PTM) on s’estableixen uns
criteris   molt   bàsics  a  seguir   per  part  dels   municipis.   Tant   el  PTM  com   el  Pla
d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana diuen que els
camins   empedrats   són   patrimoni.   El   PORN   també   estableix   que   a   la   Serra   de
Tramuntana s’han fomentar activitats de lleure respectuoses (senderisme, per exemple)
amb el medi i el patrimoni sobretot a les finques públiques i a les privades que tenguin
un acord amb l’administració.
Els catàlegs haurien de servir per ajudar a la regulació dels usos dels camins; per a la
protecció pròpia dels camins i elements associats al paisatge que els envolta; per a la
ressolució de conflictes, com ara drets de pas i tancaments; per a poder­se emprar de
cara a l’oferta d’excursionisme, entre d’altres. Clar que això ja són propostes a títol
personal.

4. Notes i Bibliografia
* Programa de catalogació dels camins de Mallorca
http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/catalogacio.php?opcio=2

* Al BOIB (http://boib.caib.es) no hi ha informació en format electrònic més antiga de
1997. Però l’arxiu d’urbanisme del Consell de Mallorca hem trobat les diferents normes
urbanístiques consultades: http://www.conselldemallorca.net/planejament/

Andratx:
* A la plana web inicial de l’ajuntament trobam un enllaç directe al catàleg de camins.
http://www.andratx.net/

Estellencs:
* Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de les NNSS de planejament del
municipi d’Estellencs. BOIB num. 171 2/12/2006.
* Malgrat que el Consell de Mallorca diu que el catàleg està fet no sabem si el que hi ha
a les normes subsidiàries és el mateix.

Banyalbufar:
* Edicte d’aprovació inicial del catàleg de camins. BOIB num. 184 11/12/2007.
* Edicte d’ampliació de termini d’exposició pública del catàleg de camins. BOIB num.
19 09/02/2008.
* Les normes subsidiàries estan aprovades des del 18/7/1986.

Puigpunyent:
* Edicte d’aprovació definitiva del catàleg de camins. BOIB num. 46 1/4/2004.
*Les normes subsidiàries són de 2003. No sembla que hi hagi publicat el catàleg enlloc.

Valldemossa:
* Les normes subsidiàries son de 27/10/1995.
* S’ha sol∙licitat el catàleg de camins.

Deià:
* Exposició pública del catàleg per tres mesos des del BOIB num. 170 de 15/11/2007.
Han passat tres mesos i tot sembla seguir igual…
* Les normes subsidiàries són de 30/4/1992.

Sóller:
* En el pacte de governabilitat de després de les eleccions municipals de 27/6/2007 a la
proposta de programa: s’inclou la revisió del catàleg de camins d’us públic del municipi,
i també del catàleg d’edificacions d’interès patrimonial de Sóller.
* Sembla que el catàleg està entregat a l’ajuntament, però no s’ha esposat.

Fornalutx:
* Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’expedient relatiu a les NNSS del
municipi de Fornalutx. BOIB num. 95 6/7/2006.

* El  Consell   de Mallorca   entrega  el   catàleg   a començaments   de  juny de  2006
(http://www.conselldemallorca.net/comunicacio/noticia.php?mida=3&id=890)   però
sembla que no s’han incorporat a les normes subsidiàries.

* Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos
Naturals de la Serra de Tramuntana. BOIB num. 54 EXT 11/04/2007

* Acord del Ple del Consell de Mallorca, d’aprovació definitiva del Pla Territorial
Insular de l’illa de Mallorca i publicació del mateix. BOIB num. 118 EXT 31/12/2004

* Sobre el règim jurídic dels camins al bloc «Camins Públics i Oberts»:
http://camins.balearweb.net/category/3005

* Sobre l’estat dels camins de Mallorca:
http://idd02ucg.eresmas.net/