Passejant

Una mica d’introducció

Ja fa molt d’anys que existeix el carril-bici més conegut de Ciutat, que si no recordo mal·lament va ser el primer que es va realitzar. Em refereixo al que recorre el Passeig Marítim entre la base naval de Portopí i el Portitxol. Per a mi, és irònic que, a més de ser el pioner de tota aquesta història, el va construir l’Autoritat Portuaria, depenent de no recordo quin ministeri del govern de l’estat, i no l’ajuntament de Palma. Des d’aleshores hem patit i gaudit els carrils-bici. Precissament, m’encanta anar per aquest carril del Marítim i el paissatge urbà per on transcorre. Hi ha algú a qui no agradi passejar per la vorera de la mar?

El problema més bàsic també d’aquesta zona, i d’altres amb carril-bici, és l’eterna lluita entre el ciclista i el vianant. Aquí repartiré per tots dos: si vaig en bicicleta pel carril em trobo vianants que em dificulten el pas i posen en perill a les dues parts implicades; si vaig a peu per la voravia del Passeig Marítim em trobo ciclistes que he d’esquivar enlloc d’emprar el carril-bici.

Polèmiques, reivindicacions i propostes

Però el que salta als mitjans de prensa escrita solen ser les polèmiques sobre la ubicació dels propis carrils bici i com afecta als usuaris i veinats de la zona per on passa. Un exemple d’això, és el carril-bici proposat al carrer Blanquerna on hi ha les habituals queixes dels veinats i comerciants de la zona: l’ajuntament no ha comptat amb ells, farà nosa per circular i aparcar el cotxe, serà un perill…

Malgrat tot això, sembla que el govern municipal vol mirar de acomplir -al manco una part- del que prometia en els seus programes electorals (en plural, que no hi ha només un grup amb un programa). És a dir, vol mirar d’implantar alguns carrils-bici i, així fer cas de les reivindicacions de grups d’esquerra, ecologistes, ciclistes i d’altres.

En la plana web de l’ajuntament hi ha un llistat i un plànol amb la xarxa actual i futura de carrils-bici, on troabareu segurament mancances de tot tipus com ara alguns carrils nous proposats pel propi ajuntament o bé qualsevol altra proposta possible que que ens vengui al cap. Si voleu un plànol amb els carrils millor dibuixats, trobareu un plànol en un comentari fet per Annubix en un fòrum, precissament sobre carrils-bici.

Algunes dades curioses

En la llista d’indicadors de sostenibilitat de la Comissió Europea de 2003, hi ha un indicador que consisteix en calcular el temps mitjà segons el mode de transport emprat, calculat en minuts. Els modes sobre els que es va fer l’enquesta eren: anar a peu, en bicicleta, en ciclomotor, en cotxe i en transport col·lectiu. En la taula de resultats es veu com majoritàriament es tarda alguns minuts menys en fer els trajectes en bicicleta que en cotxe. S’ha de tenir en compte que es parla de trajectes relativament curts i habituals. En el meu cas, de casa meva a la feina hi ha uns 2 km de distància. En cotxe, sense trobar trànsit i trobant tots els semàfors en verd, necessit uns set minuts per fer el trajecte. En bicicleta, necessito més temps: uns onze minuts. És a dir, que m’he de sacrificar i sortir de casa quatre minuts abans si faig el trajecte en bici.

No vull entrar tant en el debat sobre la sostenibilitat. Crec que és innecessari. Hom coneix la seva situació personal i es pot plantejar quin és el mode més eficient per fer certs trajectes. I no estic parlant de confrontar el cotxe amb la bicicleta, també s’ha de veure si surt més a compte qualsevol altre mode, però això ja és un altre tema.

La distància entre el centre de Palma i la Ma-20 (la via de cintura que l’envolta), pot oscil·lar habitualment entre 1,5 km i 2,5 km. Si afegim l’existència d’una possible xarxa que connecti el centre amb les barriades que hi ha just a l’altre costat de l’autopista, potser seria més fàcil moure’s per Palma en bici que en cotxe.

Plànols i xarxa

En general, la xarxa de carrils-bici dibuixada en el plànol de l’ajuntament no està malament, però es pot millorar, com a mínim posant més carrils i, segurament, millorant alguns dels itineraris proposats. Una primera idea que se m’acudeix com a proposta per a l’ajuntament és una actualització del plànol de la xarxa de carrils-bici. No ho he mirat, però deu haver planols a les oficines de turisme per als visitants?

Pel que fa al futur de la xarxa de carrils, s’hauria de prioritzar la connexió dels ja existents, per un costat i, per l’altre, la xarxa ha de ser útil, no només per passejar. Hauria de ser relativament fàcil arribar a una destinació emprant sempre que sigui possible el carril-bici. En el darrer moment l’usuari abandonaria la xarxa si fa falta per arribar a la seva destinació, cosa que, òbviament, ja es fa en l’actualitat.

Ús de voravies

He observat que a ciutats com Tokyo o Copenhague el carril bici moltes vegades està damunt la voravia. A Ciutat hi ha carrers amb voravies bastant amples com per poder-hi fer el carril-bici a sobre, sense ocupar la calçada. Potser es pugui fer a les avingudes i als carrers més amples que creuen l’eixample fent rutes diagonals. Hi deu haver algún inventari amb les amplades de les voravies dels carrers?

Podria, fins i tot, anar més lluny. Amb més pressupost es podria reduir la voravia d’un costat del carrer, just per a que els vianants puguin passar-hi còmodament; i la voravia de l’altre costat es podria eixamplar per acollir un carril-bici. Toto això implica desplaçar lateralment la ubicació dels carrils pel cotxes, per poder mantenir-ne el nombre. En definitiva, aquests carrers no serien tan simètrics i les voravies serien una mica més estretes per als vianants.

Si anam a l’extrem es podrien posar alguns carrils-bici més estrets del que es habitual i deixar la voravia amb una amplada còmoda per als vianants. D’aquesta forma, el carril seria prou ample per acollir bé una bicicleta, però quan es creués amb alguna que vingui de front s’invadiria momentàniament la part dels vianants. Com dic però, això és una sol·lució extrema.

La meva proposta per usar les voravies, enlloc de part de la calçada existent per als vehicles es per motius de seguretat. M’estimo més la voravia ja que queda més alta que la resta de trànsit rodat. També crec que és molt millor promoure l’ús de la bicicleta de forma positiva als altres conductors, enlloc d’imposar-los més dificultats de les que ja hi ha per circular i que encara s’enfadin més del que ja ho fan dins el cotxe. Com deia algú: “Predica amb l’exemple”

Senyalització per als ciclistes

Una xarxa ben connectada hauria de tenir un sistema de senyalització de rutes i destinacions per circular-hi. També podria haver de tan en tant algun mapa de la xarxa, així com hi ha plànols de les línies a les parades de bus. No només són habitants de Palma els qui van en bicicleta, també ho fan -o bé podrien fer-ho- els turistes!

A la part antiga de Ciutat podria haver-hi alguna mena de senyalització que indiqués la sortida cap a les avingudes segons la ubicació de les antigues portes de les murades. Això implica que s’aniria a parar a algun dels carrers principals de la xarxa radial i, de retruc, serviria per a la resta de gent que es mou pel centre.

Ja que igualment pot haver-hi llocs on és molt difícil la implementació d’un carril-bici (o bé no surt a compte, o no fa gaire falta) es podria fer una senyalització de rutes “tranquiles” per als ciclistes. Abans he comentat els carreres del centre, però també es poden tenir en compte camins rurals asfaltats del municipi en lloc d’anar per una artèria principal.

Recomanacions? per als ciclistes urbans

Recordem que més amunt he enllaçat a dos llocs on hi ha el plànol de la xarxa de carrils-bici que potser a algú li sigui útil.

També he nomenat això que m’he inventat com a rutes tranquiles. Ja he comentat que es podrien usar camins dels afores de la ciutat, si això és factible; o bé la zona de la ciutat vella per fer certes travesses, enlloc d’anar pels carrers amb més trànsit de vehicles. Doncs això darrer potser és aplicable a l’eixample. Ho hauria de mirar amb més detall o, potser tothom ho fa i jo no ho sé. Però em demano si seria factible emprar els carrers estrets de l’eixample en comptes de les artèries principals en els que no hi ha un carril-bici. Per exemple i com alternativa per anar de les avingudes a Arquitecte Bennàssar, en lloc d’anar per Arxiduc Lluis Salvador es podria anar per Reina Maria Cristina. En aquests casos el ciclista es preocuparia només per les cruïlles que li venen de camí enlloc d’evitar els cotxes, haver de fer canvis de carril, estar pendent dels altres que circulen amb velocitats més altes i d’altres molèsties a l’hora de circular pels carrers més transitats.

Aquesta darrera idea podria servir mentre esperam asseguts per a tenir una xarxa de carrils-bici com cal.