Estatues curioses arreu del món
Un exemple de Strange statues around the world, via Las estatuas más curiosas del mundo.
Un cop d’ull a l’estat d’alguns dels catàlegs de camins realitzats pel Consell de Mallorca
Març de 2008
1. Els catalegs de camins.
El present document pretén esser un petit esboç sobre la situació en que es troben els
coneguts catàlegs de camins que realitza el Consell de Mallorca per als municipis que
ho sol∙liciten. Com a text introductori exposarem un resum genèric basat en les
observacions fetes sobre 10 municipis de la Serra de Tramuntana de Mallorca.
L’any 1997 el Consell de Mallorca va posar en marxa un programa de catalogació dels
camins de Mallorca. Per a tots aquells municipis que ho demanessin el Consell
mobilitzaria mitjans tècnics i humans. Així els ajuntaments podrien aprofitar aquesta
informació per decidir com gestionar aquesta part del patrimoni municipal.
Els objectius d’aquesta tasca són aclarir la titularitat pública o privada, així com
conèixer les distintes característiques tècniques dels camins.
Com a metodologia bàsica es cerca qualsevol tipus de bibliografia els camins dels
municipis, es fan entrevistes a persones majors i es recorren in situ per dibuixar els
resultats damunt el mapa topogràfic i ferne fitxes. A més de tot això es proposen
recomanacions als ajuntaments per a la gestió dels camins.
En l’actualitat 41 dels 53 municipis de l’illa demanat han sol∙licitat al Consell la
realització del catàleg de camins i d’aquests n’hi ha 26 de realitzats.
Però, que succeeix amb els catàlegs, un cop realitzats i entregats als ajuntaments? Quin
ús en fan? En quin estadi d’adopció es troben? Són accessibles des de internet? En
definitiva, quin és l’estat de la qüestió?
2. Recerca electrònica
Per esbrinarho s’ha fet una primera recerca amb els mitjans que es troben disponibles
simplement amb una connexió a la xarxa internet. En un primer cop d’ull hom s’adona
que la tasca és més complexa degut a diferents factors. Un d’ells són els diferents
estadis d’adopció del catàleg de camins per part dels municipis. Un altre i important
factor és la dificultat inicial de trobar la informació adecuada en els lloc adequat. En
resum, la informació a cercar pot abastar intèrvals de temps que van d’un grapat de
minuts com és el cas d’Andratx a un cert nombre d’hores.
Com diem, s’empra com a metodologia la recerca per la xarxa de diversos tipus de
documents que ens puguin aclarir la qüestió que plantejam. Estam parlant de consultes
al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), a l’arxiu d’urbanisme del Consell de
Mallorca, a les planes web dels diferents ajuntaments i, finalment consultes per paraules
clau al cercador Google. El resultat tant en la informació obtinguda com en el fet mateix
de poder trobar aquesta informació ha estat molt divers. Per aquest motiu pot variar
molt el temps emprat per a cercar la informació.
S’ha decidit començar pels municipis de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Des del
municipi d’Andratx, recorrem la Serra damunt el mapa en direcció nordest, cap al
terme de Pollença. Òbviament, hem deixat de banda els municipis que no han sol∙licitat
el catàleg. Així s’han pogut revisar els municipis d’Andratx, Estellencs, Banyalbufar,
Esporles, Puigpunyent, Valldemossa, Deià, Sóller, Bunyola i Fornalutx. En total deu
municipis.
S’ha comprovat que, efectivament hi ha diversitat d’estadis segons cada municipi. Per
exemple, Andratx ha aprovat el catàleg de camins i, a més, es pot consultar des de la
plana web de l’ajuntament (http://www.andratx.net/). Un altre exemple és el terme de
Banyalbufar, del qual hem consultat les seves normes subsidiàries aprovades el 18 de
juliol de 1986. Aquestes, com es veu són molt antigues, pero el catàleg ha estat entregat
i es va fer una aprovació inicial a finals de novembre de 2007 (BOIB num. 184
11/12/2007). La darrera informació trobada sobre el tema és l’ampliació de termini
d’exposició pública del catàleg de camins al BOIB num. 19 del 9 de febrer de 2008. Un
darrer exemple és Valldemossa que ha demanat el catàleg, però encara no està fet. Així i
tot, a les normes subsidiàries de 1995 (dos anys abans de començar el Consell la tasca
de catalogació), hi ha definicions sobre els camins del municipi i a més surten als
plànols.
3. Estat de la qüestió i possibilitat de futur.
Queda patent, doncs, aquesta diversitat de situacions en quant al catàleg de camins
només mirant uns pocs municipis, malgrat que els criteris de l’equip que els fa siguin els
mateixos. Això ens ho ha confirmat Antoni Reynés Trias tècnic de FODESMA, que ens
confirmava que, un cop lliurat el catàleg als ajuntaments, no és necessari que donin
compte de l’us que n’han de fer.
En principi, doncs, cada municipi pot seguir un criteri diferent als altres. Per exemple,
les normes subsidiàries del terme d’Esporles, a l’article 89, parlen del dret de pas a
qualsevol dels camins públics o privats en sòl rústic que estiguin cartografiats dins
aquestes normes. Els camins cartografiats són, en principi, els que va catalogar el
Consell de Mallorca el 1998.
Volem remarcar les dificultats d’accessibilitat i visibilitat de la informació sobre els
camins de cada municipi. Hi ha mapes amb el catàleg com els d’Andratx o Esporles on
que es poden consultar amb certa facilitat, però a altres municipis es fa dicícil emprar la
informació dels mapes disponibles, habitualment de les normes subsidiàries que, com
estam dient, no tenen perquè coincidir amb la proposta del Consell de Mallorca.
Així, hi ha una quantitat de possibles tasques per a ferles de cara al futur. Es pot
començar per acabar la feina començada en aquestes pàgines, és a dir completar l’estat
de la qüestió per a cada municipi de l’illa. Deprés es pot seguir fent un estudi crític sobre
la informació final disponible: quins criteris ha seguit cada municipi per emprar els
camins del catàleg; on es troba la informació; en quin format; la seva accessibilitat;
comparar l’aprovació final que fa cada municipi amb el catàleg fet inicialment pel
Consell de Mallorca, etc. Es poden comparar els diferents catàlegs de cada municipi i
veure quin grau d’unificació de criteris hi ha per si es pot fer una cartografia conjunta de
tots ells. Per a tots els municipis pendents d’aprovació definitiva del catàleg se’n podria
fer un seguiment del procés.
Per acabar recordarem que els catàlegs de camins serviran als municipis per poder dur a
terme les normes d’ordenació del Pla Territorial de Mallorca (PTM) on s’estableixen uns
criteris molt bàsics a seguir per part dels municipis. Tant el PTM com el Pla
d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana diuen que els
camins empedrats són patrimoni. El PORN també estableix que a la Serra de
Tramuntana s’han fomentar activitats de lleure respectuoses (senderisme, per exemple)
amb el medi i el patrimoni sobretot a les finques públiques i a les privades que tenguin
un acord amb l’administració.
Els catàlegs haurien de servir per ajudar a la regulació dels usos dels camins; per a la
protecció pròpia dels camins i elements associats al paisatge que els envolta; per a la
ressolució de conflictes, com ara drets de pas i tancaments; per a poderse emprar de
cara a l’oferta d’excursionisme, entre d’altres. Clar que això ja són propostes a títol
personal.
4. Notes i Bibliografia
* Programa de catalogació dels camins de Mallorca
http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/catalogacio.php?opcio=2
* Al BOIB (http://boib.caib.es) no hi ha informació en format electrònic més antiga de
1997. Però l’arxiu d’urbanisme del Consell de Mallorca hem trobat les diferents normes
urbanístiques consultades: http://www.conselldemallorca.net/planejament/
Andratx:
* A la plana web inicial de l’ajuntament trobam un enllaç directe al catàleg de camins.
http://www.andratx.net/
Estellencs:
* Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de les NNSS de planejament del
municipi d’Estellencs. BOIB num. 171 2/12/2006.
* Malgrat que el Consell de Mallorca diu que el catàleg està fet no sabem si el que hi ha
a les normes subsidiàries és el mateix.
Banyalbufar:
* Edicte d’aprovació inicial del catàleg de camins. BOIB num. 184 11/12/2007.
* Edicte d’ampliació de termini d’exposició pública del catàleg de camins. BOIB num.
19 09/02/2008.
* Les normes subsidiàries estan aprovades des del 18/7/1986.
Puigpunyent:
* Edicte d’aprovació definitiva del catàleg de camins. BOIB num. 46 1/4/2004.
*Les normes subsidiàries són de 2003. No sembla que hi hagi publicat el catàleg enlloc.
Valldemossa:
* Les normes subsidiàries son de 27/10/1995.
* S’ha sol∙licitat el catàleg de camins.
Deià:
* Exposició pública del catàleg per tres mesos des del BOIB num. 170 de 15/11/2007.
Han passat tres mesos i tot sembla seguir igual…
* Les normes subsidiàries són de 30/4/1992.
Sóller:
* En el pacte de governabilitat de després de les eleccions municipals de 27/6/2007 a la
proposta de programa: s’inclou la revisió del catàleg de camins d’us públic del municipi,
i també del catàleg d’edificacions d’interès patrimonial de Sóller.
* Sembla que el catàleg està entregat a l’ajuntament, però no s’ha esposat.
Fornalutx:
* Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’expedient relatiu a les NNSS del
municipi de Fornalutx. BOIB num. 95 6/7/2006.
* El Consell de Mallorca entrega el catàleg a començaments de juny de 2006
(http://www.conselldemallorca.net/comunicacio/noticia.php?mida=3&id=890) però
sembla que no s’han incorporat a les normes subsidiàries.
* Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos
Naturals de la Serra de Tramuntana. BOIB num. 54 EXT 11/04/2007
* Acord del Ple del Consell de Mallorca, d’aprovació definitiva del Pla Territorial
Insular de l’illa de Mallorca i publicació del mateix. BOIB num. 118 EXT 31/12/2004
* Sobre el règim jurídic dels camins al bloc «Camins Públics i Oberts»:
http://camins.balearweb.net/category/3005
* Sobre l’estat dels camins de Mallorca:
http://idd02ucg.eresmas.net/
Algunes fotos de la Serra de Tramuntana
Serra de Tramuntana des del Puig de Massanella
Embassament del Gorg Blau
Biniaraix
Badia de Pollença des del puig Tomir
Litoral de la Calobra i el puig Roig
Sa Costera
Indicadors de transport i mobilitat a les Agendes Locals 21
Pel mes de juny vaig presentar un treball de classe sobre aquest tema. El poso a disposició de qui vulgui fer un cop d’ull. Està en format pdf.
Carrils-bici a Palma
Una mica d’introducció
Ja fa molt d’anys que existeix el carril-bici més conegut de Ciutat, que si no recordo mal·lament va ser el primer que es va realitzar. Em refereixo al que recorre el Passeig Marítim entre la base naval de Portopí i el Portitxol. Per a mi, és irònic que, a més de ser el pioner de tota aquesta història, el va construir l’Autoritat Portuaria, depenent de no recordo quin ministeri del govern de l’estat, i no l’ajuntament de Palma. Des d’aleshores hem patit i gaudit els carrils-bici. Precissament, m’encanta anar per aquest carril del Marítim i el paissatge urbà per on transcorre. Hi ha algú a qui no agradi passejar per la vorera de la mar?
El problema més bàsic també d’aquesta zona, i d’altres amb carril-bici, és l’eterna lluita entre el ciclista i el vianant. Aquí repartiré per tots dos: si vaig en bicicleta pel carril em trobo vianants que em dificulten el pas i posen en perill a les dues parts implicades; si vaig a peu per la voravia del Passeig Marítim em trobo ciclistes que he d’esquivar enlloc d’emprar el carril-bici.
Polèmiques, reivindicacions i propostes
Però el que salta als mitjans de prensa escrita solen ser les polèmiques sobre la ubicació dels propis carrils bici i com afecta als usuaris i veinats de la zona per on passa. Un exemple d’això, és el carril-bici proposat al carrer Blanquerna on hi ha les habituals queixes dels veinats i comerciants de la zona: l’ajuntament no ha comptat amb ells, farà nosa per circular i aparcar el cotxe, serà un perill…
Malgrat tot això, sembla que el govern municipal vol mirar de acomplir -al manco una part- del que prometia en els seus programes electorals (en plural, que no hi ha només un grup amb un programa). És a dir, vol mirar d’implantar alguns carrils-bici i, així fer cas de les reivindicacions de grups d’esquerra, ecologistes, ciclistes i d’altres.
En la plana web de l’ajuntament hi ha un llistat i un plànol amb la xarxa actual i futura de carrils-bici, on troabareu segurament mancances de tot tipus com ara alguns carrils nous proposats pel propi ajuntament o bé qualsevol altra proposta possible que que ens vengui al cap. Si voleu un plànol amb els carrils millor dibuixats, trobareu un plànol en un comentari fet per Annubix en un fòrum, precissament sobre carrils-bici.
Algunes dades curioses
En la llista d’indicadors de sostenibilitat de la Comissió Europea de 2003, hi ha un indicador que consisteix en calcular el temps mitjà segons el mode de transport emprat, calculat en minuts. Els modes sobre els que es va fer l’enquesta eren: anar a peu, en bicicleta, en ciclomotor, en cotxe i en transport col·lectiu. En la taula de resultats es veu com majoritàriament es tarda alguns minuts menys en fer els trajectes en bicicleta que en cotxe. S’ha de tenir en compte que es parla de trajectes relativament curts i habituals. En el meu cas, de casa meva a la feina hi ha uns 2 km de distància. En cotxe, sense trobar trànsit i trobant tots els semàfors en verd, necessit uns set minuts per fer el trajecte. En bicicleta, necessito més temps: uns onze minuts. És a dir, que m’he de sacrificar i sortir de casa quatre minuts abans si faig el trajecte en bici.
No vull entrar tant en el debat sobre la sostenibilitat. Crec que és innecessari. Hom coneix la seva situació personal i es pot plantejar quin és el mode més eficient per fer certs trajectes. I no estic parlant de confrontar el cotxe amb la bicicleta, també s’ha de veure si surt més a compte qualsevol altre mode, però això ja és un altre tema.
La distància entre el centre de Palma i la Ma-20 (la via de cintura que l’envolta), pot oscil·lar habitualment entre 1,5 km i 2,5 km. Si afegim l’existència d’una possible xarxa que connecti el centre amb les barriades que hi ha just a l’altre costat de l’autopista, potser seria més fàcil moure’s per Palma en bici que en cotxe.
Plànols i xarxa
En general, la xarxa de carrils-bici dibuixada en el plànol de l’ajuntament no està malament, però es pot millorar, com a mínim posant més carrils i, segurament, millorant alguns dels itineraris proposats. Una primera idea que se m’acudeix com a proposta per a l’ajuntament és una actualització del plànol de la xarxa de carrils-bici. No ho he mirat, però deu haver planols a les oficines de turisme per als visitants?
Pel que fa al futur de la xarxa de carrils, s’hauria de prioritzar la connexió dels ja existents, per un costat i, per l’altre, la xarxa ha de ser útil, no només per passejar. Hauria de ser relativament fàcil arribar a una destinació emprant sempre que sigui possible el carril-bici. En el darrer moment l’usuari abandonaria la xarxa si fa falta per arribar a la seva destinació, cosa que, òbviament, ja es fa en l’actualitat.
Ús de voravies
He observat que a ciutats com Tokyo o Copenhague el carril bici moltes vegades està damunt la voravia. A Ciutat hi ha carrers amb voravies bastant amples com per poder-hi fer el carril-bici a sobre, sense ocupar la calçada. Potser es pugui fer a les avingudes i als carrers més amples que creuen l’eixample fent rutes diagonals. Hi deu haver algún inventari amb les amplades de les voravies dels carrers?
Podria, fins i tot, anar més lluny. Amb més pressupost es podria reduir la voravia d’un costat del carrer, just per a que els vianants puguin passar-hi còmodament; i la voravia de l’altre costat es podria eixamplar per acollir un carril-bici. Toto això implica desplaçar lateralment la ubicació dels carrils pel cotxes, per poder mantenir-ne el nombre. En definitiva, aquests carrers no serien tan simètrics i les voravies serien una mica més estretes per als vianants.
Si anam a l’extrem es podrien posar alguns carrils-bici més estrets del que es habitual i deixar la voravia amb una amplada còmoda per als vianants. D’aquesta forma, el carril seria prou ample per acollir bé una bicicleta, però quan es creués amb alguna que vingui de front s’invadiria momentàniament la part dels vianants. Com dic però, això és una sol·lució extrema.
La meva proposta per usar les voravies, enlloc de part de la calçada existent per als vehicles es per motius de seguretat. M’estimo més la voravia ja que queda més alta que la resta de trànsit rodat. També crec que és molt millor promoure l’ús de la bicicleta de forma positiva als altres conductors, enlloc d’imposar-los més dificultats de les que ja hi ha per circular i que encara s’enfadin més del que ja ho fan dins el cotxe. Com deia algú: “Predica amb l’exemple”
Senyalització per als ciclistes
Una xarxa ben connectada hauria de tenir un sistema de senyalització de rutes i destinacions per circular-hi. També podria haver de tan en tant algun mapa de la xarxa, així com hi ha plànols de les línies a les parades de bus. No només són habitants de Palma els qui van en bicicleta, també ho fan -o bé podrien fer-ho- els turistes!
A la part antiga de Ciutat podria haver-hi alguna mena de senyalització que indiqués la sortida cap a les avingudes segons la ubicació de les antigues portes de les murades. Això implica que s’aniria a parar a algun dels carrers principals de la xarxa radial i, de retruc, serviria per a la resta de gent que es mou pel centre.
Ja que igualment pot haver-hi llocs on és molt difícil la implementació d’un carril-bici (o bé no surt a compte, o no fa gaire falta) es podria fer una senyalització de rutes “tranquiles” per als ciclistes. Abans he comentat els carreres del centre, però també es poden tenir en compte camins rurals asfaltats del municipi en lloc d’anar per una artèria principal.
Recomanacions? per als ciclistes urbans
Recordem que més amunt he enllaçat a dos llocs on hi ha el plànol de la xarxa de carrils-bici que potser a algú li sigui útil.
També he nomenat això que m’he inventat com a rutes tranquiles. Ja he comentat que es podrien usar camins dels afores de la ciutat, si això és factible; o bé la zona de la ciutat vella per fer certes travesses, enlloc d’anar pels carrers amb més trànsit de vehicles. Doncs això darrer potser és aplicable a l’eixample. Ho hauria de mirar amb més detall o, potser tothom ho fa i jo no ho sé. Però em demano si seria factible emprar els carrers estrets de l’eixample en comptes de les artèries principals en els que no hi ha un carril-bici. Per exemple i com alternativa per anar de les avingudes a Arquitecte Bennàssar, en lloc d’anar per Arxiduc Lluis Salvador es podria anar per Reina Maria Cristina. En aquests casos el ciclista es preocuparia només per les cruïlles que li venen de camí enlloc d’evitar els cotxes, haver de fer canvis de carril, estar pendent dels altres que circulen amb velocitats més altes i d’altres molèsties a l’hora de circular pels carrers més transitats.
Aquesta darrera idea podria servir mentre esperam asseguts per a tenir una xarxa de carrils-bici com cal.
Inici: mapes, topònims i “veles”
Qualsevol tema pot servir per començar a engegar la màquina, o sigui que aquí ho teniu.
Fa un grapat de setmanes que, amb una companya i un professor, estic fent un cop d’ull a un mapa de Palma de 1800, quan encara no hi havia eixample al voltant de les murades. Només hi havia possessions, conreus, molins. En definitiva era camp obert.
Un dels topònims del mapa es diu “les Veles den Sard” i com que m’ha cridat l’atenció el genèric “veles” ho cercat al Diccionari Català-Valencià-Balear. Per estalviar-me una mica de feina enganxaré l’entrada que hi he trobat:
VELA f.
[...]
Gaia o tros de terra llarguer i d’angles desiguals (Mall., Men.)
I què és una Gaia?
GAIA f.
[...]
c) Tros de terra de forma triangular o no quadrangular, sobrer d’un camp de forma regular.
Es pot suposar que com pot ser un tros de terreny triangular s’hagués adoptat “vela” com analogia amb les veles d’una embarcació?
